El Geonauta: L'història de l'illa en forma de peu (Primera part)

(traducció de l'original de Bepi Vigna)

   Aquesta història és molt antiga, la més antiga de les històries que mai han estat contades. Diuen que els homes varen inventar la paraula i el llenguatge només per poder contar-les.
   Quan l'Univers va estar pràcticament enllestit i el temps cronològic encara no havia començat, el Senyor de la Creació va dividir cada cosa entre les seves dues filles: la Llum, Reina del Dia, i Tenebra, Senyora de la Nit.
   El món, llavors, era molt diferent de com ara el coneixem. On ara és la Sardenya, hi havia un gran continent, Tirrenide, que el Gran Pare havia confiat a la seva filla Llum: els homes encara no havien aparegut i els animals ji vivien feliços, gaudint dels grans espais que la terra els oferia.
   Però aquesta situació no va durar gaire, doncs Tenebra, envejosa d'allò que havia obtingut la seva germana Llum, va preparar una trama per posseir-ho.
   Així, un dia, el món fou sacsejat d'improvist. Al mar, es varen formar ones gigantesques que s'abateren amb volència contra la costa. Les aigües envaïren la plana i la terra començà a tremolar; els volcans euptaren lava i lapilli i s'obriren escletxes profondes de les que eixiren flames che cercaven el cel. Quan aquesta fúria tremenda s'aplacà, d'allò que un temps va ser un gran continent només restava una petita part: pocs esculls solitaris enmig de la mar. Fou llavors que el Senyor de tota la Creació va intervenir i va restablir l'antiga divisió: Llum i Tenebra tornarien a tenir cadascuna el seu, en parts iguals. En quant a aquell petit tros de terra decideix que ha d'ésser conservat, en record de l'antiga i feliç Tirrenide. I perquè ningú pogués mai oblidar quina era la seva voluntat, imposà amb força el peu, deixant així la seva impronta. Per això l'illa sortint s'anomenà Ichnusa, que significa "en forma de peu".
   Varen passar moltes estacions. Un dia el Senyor de la Creació va decidir de donar un tros de terra als àngels, fills de la Llum. A l'illa d'Ichnusa hi havia un gran Golf, banyat d'un mar blau turquesa que per la seva bellesa recordava el Paradís. Va ser allí on els àngels establiren la seva possessió terrena. Entre ells, però, hi havia també Lucifer, fill de l'Aurora, el qual se sentia superior als altres i suportava malament compartir aquella terra meravellosa amb els seus germans. En principi buscà de dividir-la sembrant odi i discòrdia i convencent una part de recolzar els seus projectes de conquesta; després va desencadenar contra els altres una guerra ferotge i sense treva que incendià de roig el cel sobre el Golf. A cavall d'una negre destraler, Lucifer i els seus deixebles es van llençar contra els àngels fidels al Senyor de la Creació, a la cura dels quals hi havia Gabriel, l'arcàngel de l'espasa de foc.
   La batalla fou fisn a l'última gota de sang: Gabriel colpí el rebel amb la força del folgor, fent-lo precipitar al mar. Després de la batalla, de l'aigua del Golf aflorava la sella del cavall de Lucifer, únic testimoni de la contesa. Després aquella sella esdevení de pedra i es va unir a la terra d'Ichnusa assumint la forma d'un promontori, que en endavant la gent anomenà La Sella del Diable.
   Després d'aquella guerra, sobre l'illa en forma de peu arrivaren molta gent. Els primers foren els Gegants, dels quals encara es conserven les grans tombes on reposen els seus reis. (...) Varen ser els Gegants els que van ensenyar als homes a escolpir la pedra.
   Després dels Gegants varen venir les Fades, criatures alades que passaven el seu temps teixent sobre un teler d'or. Elles establiren la seva impronta a les profunditats de la terra, on varen néixer tresors preciosos. Varen ser les fades a ensenyar als homes a fondre els metalls.

   Després dels Gegants i les Fades varen venir els Homes.