Arts i vells oficis: LES TREMENTINAIRES

A partir d'aquesta entrada al blog, farem un repàs a les arts i vells oficis del nostre país. Un repàs a les nostres tradicions, al món de gremis i oficis, dels quals la majoria ja s'han perdut, i dels que cal fer memòria activa, perquè no caiguin en l'oblit. No será la primera vegada que us ho demano, però m'agradaria que participéssiu activament al blog, per trobar oficis perduts i recordar-los, fer-ne memòria viva. Avui, per començar, recordarem el vell ofici de les trementinaires, unes dones que eren capaces de caminar cents de kilòmetres i per dies i dies, per oferir els seus remeis a la gent.

LES TREMENTINAIRES

L'ofici de les trementinaires consistia a preparar remeis amb herbes i productes del bosc i a comerciar-hi de forma itinerant, seguint cíclicament unes mateixes rutes. Els productes més reconeguts eren els olis i els ungüents a base de trementina, uns olis essencials obtinguts de la resina d'alguns pins, conegut també com a aiguarràs. Els remeis elaborats a base d'herbes i administrats en forma d'infusions, fregues i emplastres han estat fins fa ben poc el tractament freqüent en cas de malaltia o accident. Amb el desenvolupament de la indústria farmacèutica, moltes d'aquestes practiques han anat cedint terreny o s'han perdut.
Les trementinaires anaven en parella, habitualment formada per una dona gran i una de jove, l'experta i l'aprenenta, quasi sempre lligades per parentiu o veinatge.
La trementina era un fluid que presentava diferents colors, textures i nivells de fluïdesa. El procés de preparació començava amb la purificació de la resina de pi roig; més tard es barrejaven pega grega i aiguarràs (o essència de trementina), amb ceres i oli d'oliva. Cada trementinaire tenia la seva fòrmula pròpia. Els preparats viscosos es feien servir per a l'elaboració de pomades, i els líquids, per a fregues. La manera més usual d'aplicar la trementina era en forma de pegats sobre la zona afectada i s'utilitzava com a remei contra el dolor en general, per alleujar les molèsties en cas de torçades i picades, i com a desinfectant.
Hi havia una llarga sèrie d'altres productes com els olis de serp (per al mal d'orella), d'avet, de ginebró…, i l'anomenat 'oli del tifus'. Eren també remeis freqüents la pega negra, l'orella d'ós, la corona de rei, el salsufragi, el té de roca o els ous de formiga, d'entre altres.
Les trementinaires duien les herbes en saquets i els olis en llaunes, tot dins d'una gran coixinera que podía pesar entre vint i vint-i-cinc quilos i que duia dues nanses, de manera que es podía dur carregada a l'esquena com una motxilla. En un farcell lligat a la cintura transportaven unes balances rudimentàries, un ganivet o un podall, la documentació i el menjar; en un altre farcellet, una muda de vestir i, repartides per la cintura, les llaunes d'oli. Els diners els amagaven en una mena de butxaca al revés de les faldilles.
La vida al llarg de l'any estaba marcada pel pas de les estacions. A la primavera i la tardor, feien les rutes per tot Catalunya per comerciar amb els seus productes; a l'estiu, ajudaven en les Feines agrícolas i collien les herbes. A l'hivern preparaven els diferents productes. Les rutes més utilitzades eren les que seguien els rius Segre i Llobregat des dels pobles del Pirineu o Prepirineu cap els pobles i ciutats de les valls i les planes.
De ser un ofici poc valorat i quasi marginal, fruit de la precarietat i la pobresa, ha passat a ser signe d'identitat d'algunes poblacions prepirenaiques, com el municipi de Josa i Tuixén, on des de 1998 existeix el Museu de les Trementinaires a Tuixén.
(extret de El Gran Llibre dels Oficis Perduts, de Jordi Pablo. Edicions 62)


Us adjunto dos links a un programa de Televisión Española, El escarabajo verde, que al novembre de 2011, va dedicar un programa a aquestes remeieres ambulants, barreja d'antigues fatilleres i herbolàries. Els links són:
www.rtve.es/television/20111121/memoria-trementina/477024.shtml
  

  http://www.youtube.com/watch?v=77nIyOcrSM4

REMEIS DE TREMENTINAIRE (… O NO)

AIGUA DE BELLESA: Per a treure les taques de la cara i dels ulls. Preneu les flors de les faves i poseu-les en maceració en vi blanc, en un recipient de vidre, al sol, durant un dia o dos. Després ho destileu. Aquesta aigua treu les taques de la cara, si us la renteu cada matí i cada vespre. Fa el mateix efecte, si la prepareu amb pell d'angèlica, de naps, de cebes blanques, de genciana, de tapereres i de moltes altres herbes.
Per treure les irritacions vermelloses de la pell. Es treuen amb aigua preparada de la mateixa manera i es destila la mateixa quantitat de fulles de duran (varietat de préssec) i de salze. L'aigua destilada en parts iguals de clares d'ous i de suc de llimona, fa tornar el rostre molt bell i també neteja la pell. Si no teniu una manera còmoda per a fer la destilació podeu preparar aquesta última fòrmula de la manera següent: Preneu set o vuit llimones o taronges, les talleu en quatre parts i les poseu a macerar al sol.
Una altra aigua per a la bellesa. Una altra aigua per a la bellesa és la del brou de capó, gallina o pollastre: poseu-n'hi tres lliures; suc de llimona, una lliura, vinagre blanc, mitja lliura, flors de lliris d'aigua i flors de faves, tres manats d'unes i altres, clares d'ous frescos i una mica de càmfora, i ho feu destilar tot plegat. Aquesta aigua té la qualitat i meravellosa virtut de netejar les taques de la cara i d'altres del cos.
Aigua de segó. És força recomanable l'aigua de segó. Feu-la amb segó de blat, del més bo que trobeu,i el netegeu bé; la refredeu amb vinagre fort i la poseu en un alambí, hi afegiu deu o dotze rovells d'ou i ho feu destilar tot plegat. Aquesta aigua fa tornar la cara més llustrosa, neta i bella.
Aigua olorosa. Preneu flors de fava i lliris d'aigua, una lliura d'unes i d'altres; molla de pa blanc, farina d'arròs, flors de lliri blau, sis unces de cada cosa, mel, una lliura, vi blanc i aigua de pluja, tres lliures de cada cosa. Tot es mescla i es destila en un alambí.
Aigua de mel. L'aigua de mel destilada, de la manera que he indicat abans, fa tornar els cabells bonics i els fa créixer; si a la mateixa aigua destileu tàperes verdes, obtindreu un aigua que tenyeix els cabells, rentant-los-hi i eixugant-los al sol; n'agafen el color.
Per a la barba. Preneu una lliura de mel de primera qualitat, fulles de donzell mascle, dos manats, ho barregeu tot i ho destileu; l'aigua que se n'obté és molt bona per a rentar-se la barba, la qual queda molt bé.