IDÒ, ELS ANGLICISMES ADOPTATS PEL CATALÀ PARLAT A MENORCA

   Un dels aspectes més importants heretats de la presència britànica a Menorca és, sens dubte, la influència que es va imprimir sobre la llengua dels menorquins. Un gran nombre d’anglicismes es fa notar sobre el lèxic del català parlat a Menorca, i que és, com no, un important senyal en el patrimoni lingüístic dels menorquins.

    La presència dels francesos no va imprimir una influència tan important, encara que hi persisteixen també alguns gal·licismes a la llengua, com vélo (per denominar la bicicleta), bastió, fricandó, pertot, polissó, sacarí o rendivú (per denominar un complit).

   Però l’anglès, sens dubte, si va deixar un rastre molt profund a la llengua, amb paraules molt utilitzades com boínder o xoc, que són molt comunes a la parla dels menorquins, i que se segueixen emprant, encara que cada cop menys, i pel que és convenient forçar la seva protecció perquè no es perdi l’ús, com ha estat comú fins ara, i que hi hagi anglicismes que només formin part d’un record dels més majors, de la gent més gran.

   Tot seguit, fem esment d’una llista d’anglicismes adoptats pel català parlat a Menorca. N’esmentem un bon grup, dient de quin vocable anglès prové, quin és el seu significat i quin és el seu ús actual.

·         ASQUENS, que deriva de ask, i que significa demanar. Poc utilitzat, pràcticament desaparegut.

·         AVAVOL, que deriva de evens all, i que ve de quan es juga a determinats jocs, significa que tots els jugadors tenen el mateix nombre de punts, un empat. Usat, al tractar-se d’un terme utilitzat per el joc dels mèrvels.

·         BAIENBAI, que deriva de by and by, i que significa més tard o després. Poc usat.

·         BÉC, que deriva de back, i que significa dormir, fer un bèc. Poc usat.

·         BECASTEM, que deriva de back stamp, i que significa clatellada. Poc usat.

·         BÈGUER, que deriva de beggar, i que significa captaire. Poc usat.

·         BÈRECS, que deriva de barracks, i que significa caserna. Poc usat.

·         BERGUIN, que deriva de bargain, i que significa contracte. Fer un berguin era contractar els serveis d’una prostituta. Poc usat.

·         BERIOUS, que deriva de barrack house, i que significa quarter militar. Poc usat.

·         BÈTEM, que deriva de batten, i que significa llistó de fusta. Usat, sobretot per l’ofici dels fusters.

·         BIT, que deriva de bit, i que significa punxó o barrina de fusta. Usat, sobretot per l’ofici dels fusters.

·         BITER, que deriva de bitter, i que significa beguda amarga. Molt usat.

·         BLÉCBOL, que deriva de black ball, i que significa betum. Usat, sobretot per l’ofici dels xumèquers, dels sabaters.

·         BLÈC, que deriva de black, i que significa negre. S’usa molt per anomenar quan un té l’ull morat, l’ull blec. Usat, un 65% dels menorquins l’usa, però tendeix a perdre ús en les noves generacions.

·         BLÈC-VERNÍS, que deriva de black varnish, i que significa vernís negre. Poc usat, però sobretot en l’ofici dels fusters.

·         BÒDREM, que deriva de bottom, i que significa fondo, fons (es fa servir per denominar als bocins de pel que es posen dins la sabata entre la plantilla i la sola). Poc usat.

·         BOI, que deriva de boy, i que significa noi, al·lot. S’usa l’expressió “quatre jans i un boi”. Poc usat, només en l’expressió.

·         BOINDER, que deriva de bow window o bay window, i que descriu els tipus de balcó o finestra d’arc en les cantonades dels edificis, una espècie de balcons de tribuna. Molt usat, el coneix el 95% dels parlants, i és molt usat a tota l’illa.

·         BORN o BORD, que deriva de board, i que significa plat de fusta, o safata. Usat només en alguns nuclis de l’illa, conegut pel 46% dels parlants, es veu moltes vegades substituït pel castellanisme bandeja.

·         BÓTIL, que deriva de bottle, i que significa botil, una ampolla de vidre o pedra. De tota forma, hi ha lingüistes que ho lliguen més com a mossarabisme. Molt usat, el coneix el 99% dels parlants, i és molt usat a tota l’illa.

·         BRED, que deriva de brad, i que significa clau pla i estret de sabaters i fusters. Usat, sobretot als oficis de fuster i xumèquer (sabater).

·         BRICBARCA, que deriva de brig o brigantine, que significa bergantí. Poc usat.

·         BULI, que deriva de bully, que significa fatxenda. Poc usat.

·         CLIN, que deriva de clin, que significa net, netejar. Serveix per designar quan s’ha de netejar d’obstacles el terreny de joc dels mèrvels. Usat, per formar part del lèxic del joc dels mèrvels.

·         DÈVILS, que deriva de devils, que significa dimonis. Poc usat.

·         ENCLOVA, que deriva de clover, que significa trèvol. Poc usat.

·         ESCREP, que deriva de screp, que significa fragment, tros petit. Poc usat.

·         ESCRÈPEL, que deriva de scraper, que significa gratador, rascador (per allisar la fusta). Usat, sobretot a l’ofici de fuster.

·         ESCRÚ, que deriva de screw, que significa cargol de fuster. Usat, sobretot a l’ofici de fuster.

·         ESTORNSCRÚ, que deriva screwdriver, que significa tornavís. Poc usat, és més usat l’altre terme tornescrús, amb el mateix significat.

·         ESQUICS, que deriva de kick, que significa cop de peu. Serveix per designar quan s’interfereix la trajectòria d’un mèrvel amb el peu. Usat, per formar part del lèxic propi del joc dels mèrvels.

·         ESTANFÉS, que deriva de stand and face, que descriu a una ordre militar, que seria atenció i feu front. Poc usat.

·         ESTEC o ESTIC, que deriva de stick, i que és un bastó llarg i prim, o un pal, com el stick de l’hoquei. Poc usat. Només en els jocs on s’usa un estic, com l’hoquei.

·         ESTÈPEL, que deriva de staple, i que significa grapadora. Usat, però en procés de substitució per la paraula estàndard grapadora.

·         ESTONX, que deriva de stance, i que significa posició, postura. Serveix per designar la posició de sortida al joc dels mèrvels. Usat, per formar part del lèxic propi del joc de mèrvels.

·         ESTOP, que deriva de stop, i que significa aturar-se, parar-se. Serveix per quan s’atura la bala o mèrvel amb el peu. Usat, per formar part del lèxic propi del joc dels mèrvels.

·         EUT, que deriva d’out, i que es fa servir a diversos jocs, com els mèrvels (una espècie de bales o caniques), per dir que era fora de joc, fora del rotlo. Usat, per formar part del lèxic propi del joc dels mèrvels.

·         FÁITIM, que deriva de fighting, que significa baralla o batussa. Molt poc usat, conegut per un 13% dels parlants, sobretot s’usa pels parlants de Ciutadella de Menorca. Pràcticament desaparegut.

·         FLOR, que deriva de floor, que significa paviment (de fusta). Usat, sobretot en l’ofici dels fusters.

·         FULETOP, que deriva de full to the top, full up, i que significa ple fins al límit, fins al capdamunt. Poc usat.

·         GALIP, que deriva de gallipot, i que significa pipa (de terracota i vímet) per fumar. Poc usat.

·         GIN, que deriva de gin, i que és una beguda semblant a la ginebra, introduïda pels anglesos a l’illa, feta de ginebró i aromatitzada amb altres herbes de l’illa. Molt usat, el coneix la totalitat dels parlants menorquins.

·         GREVI, que deriva de gravy, i que es fa servir per designar el greix que es desprèn de la carn quan es cou, la salsa que es posa pel costat de la carn. Usat.

·         GROG, que deriva de grog, i que és una espècie de beguda alcohòlica, una espècie de ponx. Molt poc usat, conegut per un 3% dels parlants, sobretot a Alaior i Es Mercadal. Pràcticament desaparegut.

·         GUÉNC, que deriva de gang, i que és una banda, un grup de mariners. Poc usat.

·         GUÈTES, que deriva de gaiters, que són les polaines que duien soldats o caçadors. Poc usat. Segons en Pep Si, podria provenir del francés o català septentrional guetes, que és com s'anomena a la part davantera. (Gràcies per l'aportació)

·         HEVERSAC, que deriva d’haversac, que és una motxilla o sarró de caçador o pescador. Poc usat.

·         IN/INT, que deriva d’in o into, que vol dir dins o dintre. S’usa per dir quan la bala o mèrvel se situa dins el rotlo o terreny de joc dels mèrvels. Usat, per formar part del lèxic propi del joc dels mèrvels.

·         JAN/JANA/JANS, que deriva de johns, amb el que vol designar els soldats o mariners anglesos. S’usa l’expressió “quatre jans i un boi”. Poc usat, només en l’expressió.

·         LESI, que deriva de lazy, que significa mandrós. Poc usat.

·         LET, que deriva de lath, que significa llistó de fusta. Usat, sobretot en l’ofici dels fusters.

·         MÀITER, que deriva de mitre (as in mitred angle), que es refereix a l’angle que uneix les portes. Poc usat.

·         MEN/MENS, que deriva de man/men, que significa home/homes. Poc usat.

·         MÈRVELS/MÈRVOLS/MÈRVILS, que deriva de marbles (the game of marbles), que es refereix a un joc semblant a les bales, a les caniques. És molt usat, conegut pel 98% dels parlants menorquins, i a més compta amb un lèxic propi, molt influenciat pels anglicismes.

El joc de mèrvels, anglicisme derivat del mot marbles (marbre), és el tradicional joc de les bales o caniques. Es tracta d’un joc, el qual ha anat perdent força, al no poder-se ara jugar tant al carrer, i que prové del temps de la dominació anglesa a Menorca, i que conté força expressions, que són anglicismes heretats i que van arrelar a la parla catalana dels menorquins i s’ha conservat amb més o menys força fins l’actualitat.    Cada jugador té els seus propis mèrvels, que s’anomenen segons la seva mida: níquels, manos de tir i mèrvels.    Es practica al carrer, en superfície plana, amb es rotlo, una espècie de clot circular on es dipositen els mèrvels, i una posició de sortida (o estonx). Llavors, consisteix en colpejar i fer rodar la bala amb el dit, a fi de tocar el mèrvel d’un altre jugador i fer-lo sortir del rotlo, i guanyar el major nombre de mèrvels possible. Quan un jugador en treu un, ha de llençar fins que falli. Llavors, una vegada fora, queda dins del camp, exposant-se a ser ferida per la bala d’un altre jugador, i en aquest cas perd tot el que ha guanyat. Si un jugador és eliminat, es pot refer (o tornar al joc) posant un altre cop els mèrvels acordats. El joc dura fins que hi queden mèrvels dins el rotlo o fins que queda un únic jugador, que ha eliminat tots els altres.    El més curiós, és el lèxic heretat: estonx, nòquel, pol·lís, plis, retxa plis, estop, esquics, clin, avavol, eut i int, el significat de les quals podem trobar més amunt quan hem parlat dels anglicismes heretats de la presència britànica a l’illa.

·         MILEDI, que deriva de milady, que significa senyoreta, encara que s’usa pejorativament, per anomenar les dones lletges. Usat, sobretot en el seu ús més pejoratiu.

·         MILORD, que deriva de milord, es refereix, en canvi, a un home elegant i ric. Usat.

·         MITJAMEN, que deriva de midshipman, es refereix al cos de la guàrdia marina, de l’armada anglesa. Poc usat.

·         MOC, que deriva de mug, es refereix a un pitxer d’argila o de vidre, a un gotet o un petit cubilet. Usat, però cada vegada menys per les noves generacions. Conegut pel 17% dels parlants, sobretot a Maó.

·         MÒGUIN/MÒGUINI, que deriva de mahogany, que significa caoba. Usat, conegut pel 58% dels parlants menorquins, però en procés de substitució i cada vegada menys conegut entre les noves generacions.

·         NÈBERA, que deriva de neighbour, que significa veí. Poc usat.

·         NÈPEL, que deriva d’an apple,  que significa una poma. Poc usat.

·         NEVERSÓ, que deriva de never saw (de quan el governador anglès Kane al mercat de Maó va dir ‘I never saw such plums’) i que significa mai he vist (aquestes prunes). Poc usat.

·         NÍGUEL, que deriva de nickel (a small coin), que serveix per denominar la moneda petita o les boles més petites del joc de mèrvels. Usat, sobretot per formar part del lèxic propi del joc dels mèrvels.

·         NÒQUEL, que deriva de knuckle, que és el que en castellà s’anomena nudillos. Serveix per anomenar el tir d’artell al joc dels mèrvels. Usat, sobretot per formar part del lèxic propi del joc dels mèrvels.

·         OX, que deriva d’oxen (o cow), que significa bou. Poc usat.

·         PÈNEL, que deriva de panel (as in door panel), que és l’entrepany de la porta. Poc usat.

·         PENI, que deriva de penny, que són els diners o moneda petita. Usat.

·         PEPELMEN, que deriva de peppermint (sweets), que són petites píndoles de menta. Poc usat.

·         PINXA, que deriva de pilchard (small sardines), que són les sardines enllaunades. Usat, conegut pel 82% dels parlants menorquins, tendeix a perdre’s entre les noves generacions.

·         PÍQUELS, que deriva de pickles, que són els encurtits escabetxats o envinagrats. Poc usat.

·         POL·LÍS, que deriva de pollex, que serveix per anomenar el tir de polze al joc dels mèrvels. Usat, per formar part del lèxic propi del joc dels mèrvels.

·         PLÈ, que deriva de play, que és joc o jugar. Usat, sobretot a Ciutadella i Ferreries, conegut pel 56% dels parlants.

·         PLENTI, que deriva de plenty, que vol dir abundant. Poc usat.

·         PLIS, que deriva de plis, que s’usa en el moment de netejar d’objectes el terreny de joc dels mèrvels. Usat, per formar part del lèxic propi del joc dels mèrvels.

·         PÚDIN, que deriva de pudding, que és el pudin o pastís anglès, bla o poc dur, fet generalment de farina barrejada amb mel, llet, ous i altres ingredients, sent els fets a l’illa de moltes classes de fruites. Molt usat, conegut pel 88% dels parlants menorquins.

·         PUNX, que deriva de punch (fruit and/or alcoholic), és el ponx, beguda composta per rom o conyac, amb aigua, sucre i corfa de llimona. Poc usat.

·         QUEC, que deriva de cake, és un pastís dolç. Poc usat.

·         QUEN, que deriva de can (as a tin can or pail), que serveix per anomenar una llauna o recipient petit emprat per les mestresses de casa. Poc usat.

·         QUÈP, que deriva de cap or hat, que significa gorra o petita barretina. Usat, sobretot a Ferreries i Ciutadella, és conegut per un 31% dels parlants.

·         QUIC, que deriva de quick, que significa ràpid, rapidesa. Serveix per designar al joc de fet i amagar, o al joc de pica-paret. Usat, conegut pel 66% dels parlants menorquins, és una de les paraules que es circumscriuen a determinades poblacions, sobretot a Llevant.

·         QUIS, que deriva de kiss, que significa bes, besar. Poc usat.

·         QUITER/QUITIL, que deriva de kettle, que significa tetera. Usat.

·         RÈL, que deriva de rail, que significa barra (horitzontal) per fer barreres, baranes  o balaustrades. Usat, en l’ofici dels fusters.

·         RÈNX, que deriva de wrench, que és una espècie de clau anglesa, que serveix per subjectar els mascles de fer vies als perns. Usat, a l’ofici dels fusters i xumèquers.

·         RETXA PLIS, que significa posar-se en línia del mèrvel que volen ‘matar’. Usat, per formar part del lèxic propi del joc dels mèrvels.

·         RÒFILS, que deriva de ruffles (on shirts around cuffs or collar), que és el vol o les xorreres de la camisa, o la guarnició de randa a la part alta de la pitera d’una camisa. Molt poc usat, el coneix el 11% dels parlants, en procés de desaparició.

·         RUL, que deriva de (straightedge or) ruler, que serveix per designar un regla, una mida de fuster. Usat, en l’ofici del fuster.

·         RUM, que deriva de rum, que és el rom. Usat.

·         SAIDBORD, que deriva de said-board (dining room furniture), que significa aparador (un moble de menjador). Poc usat.

·         SEDON, que deriva de sit down, que serveix per designar quan es posa un ca, un gos amb el cos alçat descansant damunt les cames de darrere. Poc usat.

·         SETÈMER, que deriva de to set and hammer, que significa un martell de lluir el ferro. Usat, en l’ofici dels fusters.

·         SUTIMBOR, que deriva de setting board (used in carpentry to set out and fix pieces of timber), que significa un objecte per a fixar taules, una eina de fuster. Usat, en l’ofici dels fusters.

·         TÈPEL, que deriva de taper (to light something), que és un fus cilíndric, objecte afusat. Poc usat.

·         TIBORD, que deriva de tea board/tea tray, que és una safata per al té. Poc usat. S’usa més l’altre anglicisme bord/born.

·         TIQUITIL, que deriva de tea kettle/tea pot, que significa tetera. Poc usat.

·         TORNESCRÚS, que deriva de screw(driver), que significa tornavís. D’ús bastant generalitzat, el coneix el 67% dels parlants, sobretot entre l’ofici dels fusters.

·         TRINC/TRINQUI, que deriva de to drink, que significa beure, fer un beure, fer un trinqui. Poc usat.

·         TRÍQUET, que deriva de trinket, que serien les quincalles, la bijuteria. Poc usat.

·         UEIT, que deriva de white, que significa blanc. Poc usat.

·         VERIGUT, que deriva de very good, que significa molt bo o molt bé. Poc usat.

·         XÀQUENS, que deriva de shake hands, que seria donar-se la mà com a salutació. Poc usat.

·         XÈL, que deriva de shell, que significa closca de marisc. Poc usat.

·         XÈNC, que deriva de shank, que serveix per anomenar a la part davantera de la cama d’un animal. Força usat, conegut pel 72% dels parlants, però tendeix a perdre’s entre les noves generacions.

·         XÈRI, que deriva de sherry, que és el vi de Xerès. Poc usat.

·         XOC, que deriva de chalk, que és el guix (per dibuixar o escriure en una pissarra). Molt usat, conegut pel 99% dels parlants menorquins.

·         XUMECA/XUMÉQUER, que deriva de shoe-maker, que significa sabater. Usat.

 Imatge d'un boinder a Maó