La vida és com un rellotge de sorra, les nostres vides com una sala immensa, gran, plena de rellotges de sorra, com una gran sala de màquines, amb un capità que s'encarrega de posar-los en marxa quan neixem i donar-los la volta quan desapareixem i donar l'oportunitat a una nova vida.
La sorra va caient, inexorablement, passant els dies, les hores, els minuts, els segons... No el podem dominar, el temps, tic tac tic tac, va passant, sense que sapiguem quan s'haurà esgotat la sorra del nostre rellotge, el temps de la nostra vida...
M'agradaria ser un vent fort, un tremolor profund, que fes trencar tots aquests rellotges de la vida i ser etern en el no temps...
Però això és impossible...
L'única manera de ser etern, de moment, és el record, el record en aquells amb qui has compartit moments bons i no tan bons, però que et portaran per sempre en el seu record...
(A l'Esperança i a tots aquells que passen per la vida...)
No hay comentarios:
Publicar un comentario