Mô

Seguint amb els articles dedicats a Menorca, avui us proposo parlar sobre llengua, i sobre una de les polèmiques creades envers aquesta, que bé podria ser una nova entrada dels meus articles anteriors que titolava com Lengua de Trapo. Una vegada més, el Partit Popular, aquesta vegada a les Illes Balears, ha tornat a crear una polèmica sobre el català, en un intent més per fer patent el seu ànim de trencar, si més no, la unitat de la llengua. L'alcaldessa de Maó, Àgueda Reynés Calvete (PP) ha obert una polèmica sobre la denominació de la capital de l'illa, Maó, dins de la ja polèmica llei del Govern Balear, que retorna la denominació bilingüe dels topònims. La Batlesa, la senyora Reynés, vol acabar amb la denominació acadèmica i establerta ja fa anys de Maó, per substituir-la per la no acadèmica de Mahó, que és present a l'escut de la capital, i inclús a un dels creuers de l'església de Santa Maria, apart de compartir la denominació oficial amb el topònim castellà Mahón. Però el cert és que, una vegada has estat a Maó, en la realitat dels maonesos, Maó és Mô. Perquè els maonesos no diuen ni Maó, ni Mahó, ni Mahón, sinó Mô, perquè ho pronuncien així, tal com Joan Manuel Serrat va composar en el seu disc, Mô. I per il·lustrar aquesta situació anòmala que es produeix sobre la identificació dels maonesos envers la seva denominació, us reprodueixo un article publicat a la Vanguardia a l'any 2011, en el que la menorquina Susana Quadrado defensa la seva postura al respecte.

 

Maó, Mahón, Mahó: Mô (Susana Quadrado. La Vanguardia. 3 de novembre de 2011)

 
Es britànics ja es referien as port de Mô com Harbour of Mahon o es francesos com Port Mahon a mitjans des segle XVIII
Jo som de Mô. I açò no només vol ser un recurs estilístic per arrencar aquesta columna que avui, em disculparan, escriuré en primera persona (i en aquesta edició en menorquí). Perquè vaig néixer a Mô, perquè la seguesc estimant per enfora que jo sigui, perquè abandonar-la no ha suposat per jo oblidar-la, perquè esper torna-hi qualque dia... Lligin aquestes línies a crits, que és com les escric. Estic farta que tothom, des de tots es punts cardinals des globus peninsular, mostri s'orella i jutgi quin ha de ser es nom de sa meva ciutat, si Maó, Mahó o Mahón. En definitiva, quina ha de ser sa seva identitat. Que ningú no es confongui: no va amb jo ni sa neurosi castellanitzadora del PP ni ses seves trampetes. Però fan mal es excessos ultracatalanistes i, sobretot, pancatalanistes quan es xerra de Menorca. Tenc sa sensació que des de Catalunya qualcú, empès per una missió evangèlica de convertir Menorca a sa causa des Països Catalans, es creu amb es dret de decidir què és bo o dolent per as maonesos quan només aquests tenen sa paraula sobre es seus assumptes.
El PP ens podia haver estalviat a tots aquesta barrabassada lingüística sobre es topònim de sa capital de s'illa. Hi ha una convenció acadèmica i normativa que diu que sa nomenclatura oficial és Maó des que el 2005 s'Ajuntament així ho acordés amb es vots des socialistes i PSM (llavors en es govern local). A Mô mai no hi ha hagut cap problema amb es bilingüisme. És més, Menorca pot atribuir-se es mèrit d'haver defensat es català en es seu dialecte menorquí aguantant tots es caps de fibló des diferents dominadors. Que quedi clar, idò, s'error de sa batlesa d'obrir un debat estèril que mai no hauria d'haver sortit de s'àmbit acadèmic. Per sort sa societat menorquina és polièdrica, plural i políticament transversal. Resulta que ses voluntats des seus pobles no s'han de llegir segons un simplista eix dreta/esquerra, nacionalistes espanyols/catalanistes, en contra d'allò que es pugui pensar després d'aquesta controvèrsia sobre es topònim. Allà ses fronteres ideològiques són molt més difuses. S'ha xerrat de com n'ha estat el PP de neci en voler recuperar es mot en castellà Mahón per a sa seva nomenclatura oficial i bilingüe, sigui amb es Maó o es Mahó. Puc estar d'acord que hauria estat més sensat deixar ses coses com estaven. Maó, i punt. Però, senyors, no n'hi ha per tant! S'escrigui com s'escrigui, sempre serà Mô.
Aquesta setmana s'han comès massa excessos verbals. S'han dit moltes bestieses històriques. Per començar és fals que es topònim Mahón procedeixi de s'etapa franquista. Es britànics ja es referien as port de Mô com Harbour of Mahon o es francesos com Port Mahon en mapes i escrits de mitjans des segle XVIII. Quant as terme Mahó, ja s'emprava abans de ses normes d'en Pompeu Fabra i figura a s'escut de sa ciutat. Per acabar d'embolicar-ho tot, es anti-Mahón han arribat a fer valoracions sobre ses diferents dominacions que va tenir s'illa per concloure, ai las!, que amb es britànics viuríem millor... Algú ha pensat què hauria passat amb sa llengo catalana?
Prou n'hi ha. Deixem que Mô decideixi.