E era Val d’Aran, que diu sobre l’independència?

Era Querimònia ei presenta en totes es nòstes reflexions, ei ath hons des nòstes reïvindicacions. Era Lei de Regim Especiau dera Val d'Aran der an 1990 ei, en un cert sentit, era Querimònia restaurada, era recuperación des drets des aranesi. Que i a drets d'aqueri qu'es aranesi artenhérem en segle XIV qu'encara son vigents, qu'encara podem reïvindicar eth sòn compliment,… e en definitiva, eth conjunt de drets e déuers particulars d'un pòble ei çò qu'a nivèu sociau constituís eth hèt diferenciau. Ei eth tercer element definitori dera identitat. Eth paisatge (eth territori) ei eth prumèr, non en importancia mès òc en un cèrt ordenament. Era lengua (e tota era cultura) n'ei eth segon, e er ordenament sociau e juridic ath long des ans (damb toti es eveniments istorics que l'ocasionèren) n'ei eth tercer. Era Querimònia siguec era Lei des Leis entàs aranesi furant força ans e aué, vo'la volem aufrir en ua adaptación divulgativa, damb era prumèra volentat de realizar un apropament deth pòble aranés ara sua istòria jurídica.   ANTECEDENTS   Era especiau situacion dera Val hec qu'era monarquia francesa sájese d'aucupar Aran a partir dera fin eth sègle XIII. Eth prumèr intent siguec coma conseqüència dera excomunión qu'eth Papa Martin IV hec contra eth rei Pere II damb motiu dera aucupacion dera isla de Sicilia e era concesión papau des estats dera corona Aragonesa ath rei Felip III er Ardit, de França. Damb eth pretèxt de castigar es vexacions des aranesi contra eth comdat de Comenges, eth senescau de Tolosa, ajudat per fòrça aranesi e especiaument per Augèr de Les, señor d'aguesta localitat, envadic era Val entre er 1 e er 11 de noveme de 1283, e siguec aucupada. Eth fracàs dera crotzada deth rei francés contra Aragon semblaue comportar era restitución des territoris catalans aucupats, entre eri era Val; mès es francesi alleguèren qu'era conquista d'Aran non auie arren a veir damb era crotzada e siguec de besonh ua intensa activitat diplomática que s'estenenc des deth tractat d'Agnani (1295) enquiath convèni de Poissy (1313). Er an 1298 se signèc eth convèni d'Argelés entre Felip eth Bèth de França e Jaime II d'Aragon, en quau se determinèc qu'era Val passèse provisionalment a un domeni sobiran neutrau, en aguest cas a Jaime II de Malhòrca. Era administración des reis de Malhorca siguec beneficiosa tara Val d'Aran ja qu'es governadors retornèren e respectèren es institucions tradicionaus. Arnau de Sant Marçal, a requeriment des vesins dera Val, reconeish es usi e costums d'Aran en un document der an 1298 – ua primera Querimònia conservada. Es negociacions entre es monarques francesi e aragonesi non prosperauen, Jaime II, er an 1312 obtenguec, en ua decisión prenuda en Concili de Vièna, eth nomentament d'ua comission mixta formada per compromissaris des dues faccions. Aguestes amassades se hègen en Vielha (interrogatòris). Eth resultat d'aguesta comission siguec era devolución dera Val d'Aran ath rei Jaime II. Era paraula "Querimònia" veng deth vèrb latin queror, eth significat deth quau ei queishà-se, planhé-se, e pendent era Edat Mieja, s'utilizaue entà designar uns inventaris de grèuges ocasionats a quausevolh per ua auta persona e que formauen part des processi judiciaus.   ERA QUERIMÒNIA   Eth 25 de junhsèga de 1313 es cònsols des poblacions araneses s'amassèren ena glèis de Sant Miquèu de Vielha entà escuélher e dar instruccions ara Deputacion aranesa, era quau se n'encuedaue de balhar jurament de fidelitat a Jaime II. Com se suspectaue, ath dèla der acte dera presentación deth jurament e aumenatge, era amassada d'autoritats dera Val ordènec as sòns representants que supliquèssen ath rei era confirmación des sòns furs, privilègis e libertats, en tot autoritzà-les tanben entà actuar en representación des universitats araneses en tot çò que hesse referencia as mesures a adoptar en profit deth rei e comodeitat des sòns subdits. Eth deluns 12 d'agost de 1313, ena capèla deth Palau Reiau de Lhèida, era nomentada Deputacion, constituïda peth shivalièr Guilhèm Arnau de Montcorbau, Joan de Casarilh, Ramon Arnau de Castelhèrs, Guilhèm de Santa Maria de Cap d'Aran, Guilhèm de Montanèr, Bernat de Castelhvaquèr e Sanç de Canal, coma sindics, procuradors, actors e defensors dera Val d'Aran e en representación des aranesi, li prestèren jurament, en tot reconeishé-lo coma rei e senhor naturau. Eth document coneishut coma Querimònia l'autregèc eth rei Jaime II des de Lhèida eth 23 d'agost de 1313, en en eth s'amassen determinats drets consuetudinaris acceptats o modificats peth monarca. Es aranesi auràn es sues tèrres, vinhes, cases, casaus, frutèrs, aigües, mòles, pesca, caça, regadius e aporfitaments forestaus e de peisheus complètaments liures. Sonque se resèrve eth rei eth dret a percèber eth Fogatge, un sexterç de blat annau per casa (uns vint litres). Les reconeishie eth regim economic familiar dera Mieja Guadanheria en quau, per pacte mutuau, normaument per capítols matrimoniaus, s'establie un regim de comnautat limitada de bens, ena quau es consorts pagauen per parts iguales es deutes derivades dera administración e eth govèrn dera casa e se dividien, ara mòrt d'un des consorts, se non i auie hilhs, es guanhs e es auments obtienguts pendent es ans de matrimoni. Se les reconeishie eth retracte gentilici nomentat Torneria, segontes eth quau, quan ua persona volie véner un ben inmòble, auie d'aufrí-lo en prumèr lòc as sòns germàs e parents mès propèrs e, s'aguesti non lo desirauen, podien vené-l'ac a quinsevolha persona. S'eth venedor non hège aguest aufriment prèvi, es parents deth venedor podien exigir eth dret de retracte deth nomentat ben. Eth rei les concedie franqueses per donacions, dòts, successions, etc., e èren liures de tota servitud reiau, carga o imposición exeptat deth tribut nomentat Fogatge. Eth regim comunau des peisheus e bòsqui existents en cada tèrme municipau, jos era dirección dera Universitat respectiua, demèrec regulat damb tot detalh. Un aranés que deishaue eth pòble a on neishec e se trasladaue entà un aute, laguens dera Val, non podie hèr us des montanhes, ne des bòsqui, ne des terrens comunaus dera vila a on a neishut e d'a on se n'a anat, ne hèr a pèisher es sòns ramats, ne arossar era hèrba, ne talar husta, ne explotar tèrres naues, enquia que non age eth sòn domicili o fixe era sua residencia. En generau era Val d'Aran ère ua isla de libertat, en contrast damb es regions vesies (Palhars, Ribagòrça e Comenges) a on era población agricòla e ramadèra ère sosmetuda a força drets senhoriaus.   Eth document dera Querimònia siguec confirmat per fòrça reis ath long des tempsi, des d'Alfons IV (1328) enquia Ferran VII (1817). Actuaument, eth document se trape depausat en Archiu Istoric Generau d'Aran.

Era Querimònia és present en totes les nostres reflexions i és la font de les nostres reivindicación. La Llei de Règim Especial de la Vall d'Aran de l'any 1990 és, en un cert sentit, era Querimònia restaurada, la recuperació dels drets dels aranesos. Que hi ha drets d'aquests que els aranesos obtinguèrem al segle XIV que encara són vigents, que encara podem reivindicar el seu compliment,… i en defifnitiva, el conjunt de drets i deures particulars d'un poble és allò que a nivel social constitueix un fet diferencial. És el tercer element definitori de la identitat. El paisatge (el territori) és el primer, no en importancia però si en un cert ordenament. La llengua (i tota la cultura)n'és el segon, i l'ordenament social i jurídic al llarg dels anys (amb tots els esdeveniments històrics que l'ocasionaren) n'és el tercer. Era Querimònia fou la Llei de Lleis entre els aranesos durant força anys i avui, us la oferim en una adaptació divulgativa, amb la primera voluntat de realizar un apropament del poble aranés a la seva historia jurídica.   ANTECEDENTS   La especial situació de la Vall féu que la monarquia francesa intentés ocupar Aran a partir de finals del segle XIII. El primer intent fou com a conseqüència de l'excomunió que el Papa Marti IV féu contra el rei Pere II amb motiu de l'ocupació de l'illa de Sicília i la concessió papal dels estats de la corona aragonesa al rei Felip III l'Ardit de França. Amb el pretext de castigar les vexacions dels aranesos contra el comtat de Comenges, el senescal de Tolosa, ajudat per forces araneses i especialmente per Auger de Les, señor d'aquesta localitat, envaí la Vall entre l'1 i el 11 de novembre de 1283, i fou ocupada. El fracàs de la creuada del rei francés contra l'Aragó semblava comportar la restitució dels territoris catalans ocupats, entre ells la Vall; però els francesos alegàren que la conquista de l'Aran no tenia res a veure amb la creuada i fou necessari una intensa activitat diplomática que s'estené des del Tractat d'Agnani (1295) fins al conveni de Poissy (1313). L'any 1298 se signà el conveni d'Argelers entre Felip el Bell de França i Jaume II d'Arago, en el qual es determinà que la Vall passés provisionalment a un domini sobirà neutral, en aquest cas a Jaume II de Mallorca. L'administració dels reis de Mallorca fou beneficiosa per la Vall d'Aran ja que els governadors retornaren i respectaren les institucions tradicionals. Arnau de Sant Miquel, a requeriment dels veïns de la Vall, reconegué els usos i costums d'Aran en un document de l'any 1298 – una primera Querimònia conservada. Les negociacions entre els monarques francesos i aragonesos no prosperaven, Jaume II, l'any 1312 obtingué, en una decisió presa al Concili de Viena, el nomenament d'una comissió mixta formada per compromissaris de les dues faccions. Aquestes reunions es feren a Vielha (interrogatoris). El resultat d'aquesta comissió fou la devolució de la Vall d'Aran al rei Jaume II. La paraula Querimònia vé del verb llatí queror, el significat del qual és queixar-se, planyir-se, i durant la Edat Mitjana, s'usava per designar uns inventaris de greuges ocasionats a qualsevol per una altra persona i que formaven part dels procesos judicials.       ERA QUERIMÒNIA   El 25 de juny de 1313 els cònsols de les poblacions araneses es reuniren a l'església de Sant Miquel de Vielha per escollir i donar instruccions a la Diputació aranesa, a la qual s'encomanava de jurar fidelitat a Jaume II. Com se sospitava, més enllà de l'acte de presentación del jurament i homenatge, la reunió d'autoritats de la Vall ordenà als seus representants que supliquéssin al rei la confirmació dels seus furs, privilegis i llibertats, tot autoritzant-les també per actuar en representació de les institucions araneses en tot allò que fés referència a les mesures a adoptar en profit del rei i comoditat dels seus súbdits. El dilluns 12 d'agost de 1313, a la capella del Palau Reial de Lleida, l'anomenada Diputació, constituida pel cavaller Guillem Arnau de Montcorbau, Joan de Casarilh, Ramon Arnau de Castelhèrs, Guillem de Santa Maria de Cap d'Aran, Guillem de Montanèr, Bernat de Castelhvaquer i Sanç de Canal, com a síndics, procuradors, actors i defensors de la Vall d'Aran i en representació dels araneos, li prestaren jurament, tot reconeixent-lo com a rei i senyor natural. El document conegut com era Querimònia l'otorgà el rei Jaume II des de Lleida el 23 d'agost de 1313, en el que es reuneixen determinats drets consuetudinaris acceptats o modificats pel monarca.   Els aranesos tindran les seves terres, vinyes, cases, casals, fruiters, aigües, molins, pesca, caça, regadius I aprofitaments forestalls I de pastures completament lliures. Només es reserva al rei el dret a percebre el Fogatge, un sexterç de blat anual per casa (uns vint litres). Els reconeixia al règim econòmic familiar de la Mitja Guadanyeria en el qual, per pacte mutu, normalment per capítols matrimonials, s'establia un règim de comunitat limitada de béns, en el qual els consorts pagaven per parts iguals els deutes derivats de l'administració i govern de la casa i es dividien, a la mort d'un dels consorts, si no hi havia fills, els guanys i els beneficis obtinguts durant els anys de matrimoni. Se'ls reconeixia el retracte gentilici anomenat Torneria, segons el qual, quan una persona volia vendre un bé inmoble, havia d'oferir-lo en primer lloc als seus germans i parents més propers i, si aquests no el desitgéssin, podien vendre'l a qualsevol persona. Però si el venedor no fés aquest oferiment previ, els parents del venedor podien exigir el dret de retracte de l'esmentat bé. El rei els concedia franquícies per donacions, dots, successions, etc., i eren lliures de tota servitud reial, carga o imposició exempt del tribut anomenat Fogatge. El règim comunal de les pastures i boscos existents en cada terme municipal, sota la direcció de l'institució respectiva, fou detallat amb tot detall. Un aranès que deixés el poble on naixè i es traslladés a un altre, lluny de la Vall, no podía fer ús de les muntanyes, ni dels boscos, ni dels terrenys comunals de la vila a on ha nascut i d'on se n'ha anat, ni fer pasturar els seus ramats, ni a segar l'herba, ni tallar fusta, ni explotar terres noves, fins que no tingués el seu domicili o fixi la seva residencia.   En general la Vall d'Aran era una illa de llibertat, en contrast amb les seves regions veïnes (Pallars, Ribagorça i Comenges) a on la población agrícola i ramadera era sotmesa a força drets senyorials.   El document de la Querimònia fou confirmat per molts reis al llarg dels temps, des d'Alfons IV (1328) fins a Ferran VII (1817). Actualment, el document es trova dipositat en l'Arxiu Històric General de l'Aran.

 

(texto original en arenosis.blogspot.com)

El documento que he reproducido habla de la especificidad del territorio de era Val d'Aran, un territorio que por ley, la 16/1990 de 13 de julio, y derivado de tener unos derechos históricos comparables a los territorios forales, con instituciones propias, como el Conselh Generau (Consejo General), el Síndic, la Comission d'Auditors de Compdes (Comisión de Auditores de Cuentas), los terçons o circunscripciones propias de Aran (seis Terçons: Pujòlo, Arties e Garòs, Castièro, Marcatosa, Lairissa i Quate Lòcs), de donde salen elegidos los consejeros, con unas competencias propias delegadas por la Generalitat, basándose en la institución de era Querimònia, verdadero derecho foral otorgado por los reyes, primero de Aragón, después de España, hasta la división provincial de España de 1833, en el que se abolió dicha institución y se integró al territorio aranés en la provincia de Lleida, terminando con la práctica independencia político-administrativa de la que gozaba. Un territorio con una lengua y cultura propia de raíz occitana, el aranés, con himno, escudo y senyera propios.

En la redacción del Estatut d'Autonomia del 2005, se consensuó un documento por los partidos representados en el Conselh Generau, en el que reivindica su especificidad y establece que en el Estatut debe reconocerse el pacto de libre unión de Aran con Catalunya, basado en esas instituciones ancestrales que ni el Decreto de Nueva Planta abolió, cuando en el resto de la antigua Corona de Aragón se suspendían los fueros que los territorios que la componían, ni fue integrada en ninguno de los Corregimientos creados. Reconoce también que quiere seguir manteniendo el derecho a decidir su destino y quiere que el Parlament de Catalunya reconozca y se comprometa a respetar. Que se reconozca en un Título del nuevo estatuto, reconocer también el derecho a obtener las máximas cotas de autogobierno, sin más limitaciones que las que marca el ordenamiento jurídico. Que reconozca que esa libre unión se establezca constituyéndose como un territorio autónomo, con un régimen específico que no lo integre en ninguna otra clasificación territorial, como provincias o vegueries, respetando su singularidad y defendiendo sus instituciones propias. Que se reconozca la oficialidad del idioma aranés. Que se reconozca la facultad de despliegue reglamentario de las leyes. Que el Síndic es el representante ordinario del President de la Generalitat en Aran. Que se establezcan las competencias que debe administrar el Conselh Generau, y que se regule la financiación y garantice la autonomía y eficacia del autogobierno. Que se garantizará una circunscripción electoral propia en el Parlament de Catalunya, así como otros puntos de menor importancia.

¿A qué viene ahora este planteamiento? ¿Qué opina Aran de este proceso independentista que se mueve en Catalunya? ¿Mantendría este pacto de libre unión y mantendría el derecho a decidir su destino? ¿Qué posición tendría era Val en una Catalunya independiente? ¿Sería capaz de reconocer la especificidad y el libre derecho a decidir de los ciudadanos araneses? ¿Y si decidieran otro destino diferente al de la Catalunya independiente? ¿Se respetaría el resultado? Esta incógnita y este planteamiento no es baladí. Es evidente que Aran no tiene posibilidad alguna de independencia, por demografía, por suficiencia económica y por obviedad. Pero podría haber sido un territorio con unos derechos, unos fueros y una especificidad parecida a la del Estado andorrano. Pero es evidente que ni tiene la potencialidad ni el impulso de Andorra como para constituir un territorio independiente. Pero, volviendo a la raíz del tema, ¿qué deben opinar los araneses? ¿Querrán continuar ligados a una Catalunya independiente o querrían continuar ligados a la corona española, que tanto transita sus tierras en época invernal? Es evidente que, en caso de independencia, Aran debería ser una comunidad autónoma aparte del resto de Catalunya, que deberían respetar su derecho a federarse al resto de territorio catalán, y en tal caso, y también en el caso de no ser independiente, debe respetarse ese derecho a decidir de los araneses y de su pacto de libre unión con Catalunya, el respeto a sus instituciones propias y su lengua y cultura. Ha habido ya una ley que ha protegido dichos hechos, pero ahora debe confirmarse, para que se contemple la credibilidad sobre el respeto a la particularidad, dentro de la Catalunya independiente (o no).