jueves, 29 de noviembre de 2012

Terres de frontera: si hi ha independència, què passa amb els “Països Catalans”?


Vaig a posar un exemple de terra de frontera molt directament afectada si realment s'arribés a una opció d'independència de Catalunya, i arrel d'aquest exemple, parlaré del que podría passar el dia després d'una hipotètica independència de Catalunya. I no és per donar un panorama de por a la qüestió. És una realitat que pot succeïr, no és una ficció. Aquesta terra de frontera, que conec molt bé, perquè pertany a la Franja, que forma part dels meus antecedents familiars, és el Pont de Montanyana (oficialment Puente de Montañana, en terres de l'Aragó). Podria parlar de qualsevol altre part de la Franja, des de Montanui fins a Beseit, passant per la Fraga que va veure néixer el meu avi, o la Mequinensa de Jesús Moncada. Però em sembla un exemple molt més clarificador el Pont de Montanyana, pel que ara explicaré, i que després enllaçaré amb tota la resta del discurs sobre el que podria passar respecte a la resta de països de parla catalana.
El Pont de Montanyana (tal com he dit abans, oficialment Puente de Montañana) és una població partida pràcticament en dos, geogràficament i administrativament. M'explico. Aquest poble té un terme municipal de tamany més aviat petit, el 75 o 80 per cent del qual està en "zona aragonesa", amb l'antic cap del terme, Montanyana, petit poble pràcticament sense població i en restauració. La resta del terme, a l'altre costat de la Noguera Ribargorçana, el 20 o 25 per cent, està enclavat en l'anomenada Terreta, en "zona catalana", i és on radica la pràctica totalitat del cap actual del terme, ajuntament inclós. Per més indicacions, part d'aquesta capital de terme, unes cases i pallers, pertanyen al municipi de Tremp, havent problemes en ocasions pel pagament de l'IBI. O sigui, una població partida per diversos motius. Una passarel.la de fusta que substitueix l'antic pont volat per les forces republicanes a la Guerra Civil uneix part i part de la població, enclavada en part aragonesa i part catalana. A més, la carretera que és l'accés a Pont de Montanyana fins a pràcticament l'entrada del poble, entra des de Catalunya, ja que passat el pont que porta a la carretera de Tremp, ja aquesta discorre per terres catalanes. Els habitants d'aquesta población viuen aquesta situación de partició amb absoluta normalitat.
A les últimes eleccions municipals, van ser elegits tots els regidors de l'anomenada Convergència Democràtica de la Franja, sent aquest l'únic ajuntament governat per aquesta formació, propera a CiU. A més, des de fa anys, per exemple, els nens estudien a les escoles de Pont de Suert, a on asseguren l'estudi en català, ja que el govern aragonés no avala l'educació en català en el més proper institut de Benavarri (Benabarre). Pràcticament tots els habitants parlen el català de la Ribagorça. I en molts serveis, com la salut, els bombers, Correus o l'educació, com ja he esmentat abans, comparteixen amb Catalunya.
És per tant una d'aquelles situacions paradigma del que pot passar en cas d'independència de Catalunya.
Per què és important parlar de casos com aquest? Què pot passar si Catalunya arriba a ser independent? Els Països Catalans, com a unitat político-administrativa mai han existit, encara que están en l'ideari de molts, sobretot d'entre aquells que ara demanen l'independència per Catalunya. Havia existit la Corona d'Aragó, amb territoris diferenciats entre ells: Catalunya, Aragó, el regne de València, el Regne de Mallorca,…, però en si, com a Països Catalans, mai. Si que hi han, això si, països de parla catalana, però, i sobretot en aquests moments, no li passa pel cap de la majoria dels ciutadans valencians, ni mallorquins, ni catalans del nord, ni els aragonesos de parla catalana la idea dels Països Catalans com a unitat político-administrativa, ni molt menys la d'independitzar-se. És més, per a molts d'ells, la sola identificació amb Catalunya o el català és com un insult (el qual també és un gran error, perquè no es pot negar l'arrel comuna de la llengua). Però, malgrat això, alguns moviments independentistes insisteixen en la idea, i això em crea una pregunta: una vegada Catalunya fós independent, ens passaríem la vida reclamant tots aquells territoris de parla catalana? Això crearia una font constant de conflictivitat amb els nostres territoris fronterers de forma continuada, perquè sempre hi hauria un tros que reclamar, a França, a Espanya, a Itàlia… Mai tindríem unes fronteres ben definides, i sempre estaríem en litigi, sobretot amb Espanya, que és el territori amb qui, teòricament, compartiríem més kilòmetres de frontera. Realment volem això? És important definir-ho, doncs, per exemple les CUP, que han entrat al Parlament després del 25-N, porten en el seu programa electoral el referèndum per a l'autodeterminació de "tots" els Països Catalans. Tindrem una "constitució" oberta a integrar territoris, encara que sigui en litigi amb els nostres veïns en el cas d'independència?
En tot cas, són preguntes que s'han de començar a fer, si és que en algun moment s'arribés a la situació d'independència, perquè el dia després podría arribar a ser més inquietant i conflictiu del que pensem… Mentrestant, alguns, com el regionalista alcalde de Castellonroi (Castillonroy) i president de la comarca de la Llitera (Litera), ironitza en un article a l'Heraldo de Aragón sobre aquest tema dient "Pues no tenemos problemas más gordos (que l'independència de Catalunya, s'entén). Es lo que menos me preocupa en este momento. Se hacen chistes sobre si vamos a montar un duty-free en la frontera (Castellonroi és una població "fronterera" amb el Segrià i la Noguera). No nos atañe. Lo único que nos podría preocupar es que peligraran los convenios (sobre salut, sobretot), pero de momento no están en entredicho más que por los recortes".


                                                                                        Passarel.la sobre el riu Noguera Ribagorçana al Pont de Montanyana

No hay comentarios:

Publicar un comentario