Com en les millors
històries de l’absurd, ens trobem amb un absolut absurd territorial. Fa temps,
quan vaig parlar de terres de frontera, amb l’exemple del Pont de
Montanyana/Puente de Montañana, les últimes cases del qual pertanyen a
Catalunya, mentre que la resta pertany a l’Aragó, vaig iniciar l’estudi de
llocs on es produeixen disfuncionalitats territorials que generen el més gran
dels absurds. Un dels més rocambolescos del nostre país és, sense cap dubte, el
de la Beguda Alta, un petit poble que té l’honor de pertànyer a tres municipis
diferents i, per més absurd, a tres comarques diferents: a Masquefa, de
l’Anoia, a Sant Esteve Sesrovires, del Baix Llobregat, i a Sant Llorenç
d’Hortons, de l’Alt Penedès.
Corria, fa anys, una
dita popular que deia que el mossén de la Beguda Alta tenia la seva casa a
Masquefa, quan donava missa ho feia a Sant Llorenç d’Hortons, quan dinava a la
fonda ho feia a Sant Esteve Sesrovires, i si, un dia es moria, l’enterrarien
als Hostalets de Pierola, on hi havia el cementiri de la localitat. Tot un
record de canvis de municipi i de comarca, tot fent un pas enrere o un
endavant.
És una petita població,
d’uns vuit-cents habitants, situada a uns trenta quilòmetres de Barcelona, en
la carretera que uneix Martorell amb Piera i Capellades.
És tal la situació
absurda la que viuen els seus ciutadans, que es poden contar la quantitat
d’anècdotes que provoca el fet de que un sol poble pertanyi a tres municipis
diferents, i per tant, la complexitat de gestionar aquest veritable
“galimatías”.
El fet de pertànyer a
tres termes municipals multiplica per tres els problemes. Per exemple, la
policía local de tots tres municipis només gestiona els afers que succeeixen en
el seu terme, amb el qual un ha d’estar sobreavís de quina part està per trucar
el servei de seguretat local que li pertoca. Imagineu que un dia truques a la
policía i et diu: Aquí no toca. Un absurd total. Altres situacions es donen a
l’hora de pagar les escombraries, anar a votar, anar al metge o a l’escola. En
el servei de neteja, també cadascú fa el seu tros, donant-se el cas que, per
exemple, els diumenges fan el mercat setmanal al carrer, i la brutícia es va
netejant els dies en que toca a cadascú, amb el qual es dóna el cas que la
brutícia, segons on es generi, estigui per dies al carrer.
Els respectius caps
municipals es troben entre dos i deu quilòmetres, amb el qual qualsevol
incidència que s’hagi de gestionar, significa desplaçar-se. Els ajuntaments
respectius están impulsant una mancomunitat de serveis per paliar els problemes
causats. Els veïns apostarien per tres solucions més practiques: la integració
en un sol municipi, la solución més fácil i més probable, la creació d’una
entitat municipal descentralitzada, que permetria solucionar molts problemes, o
la creació d’un municipi propi, molt més improbable. Totes les solucions, això
si, passen per l’acord entre tots tres municipis, que hauria de comptar també
amb el vistiplau dels consells comarcals de l’Anoia, l’Alt Penedès i del Baix
Llobregat, i després de la Generalitat de Catalunya. Totes les sortides són
bones, per evitar l’embolic administratiu i de gestió que comporta dependre de
tres ajuntaments diferents, i s’intentaria posar ordre en tot aquest garbuix.
La Beguda Alta
No hay comentarios:
Publicar un comentario